2. La resposta europea a la pandèmia i el gir econòmic i social

Amb el sorgiment de la pandèmia, la crisi sanitària més greu dels darrers cent anys, trobem el primer punt d’inflexió en la direcció de la política europea. Les conseqüències en la salut i l’economia mundial van fer que Europa reaccionés de forma diferent a la crisi de 2008, que havia estat marcada per les polítiques d’austeritat. En aquest cas, la Unió Europea va establir un mecanisme de vacunació conjunta donant una resposta d’unitat i solidaritat al continent, i mobilitzant una quantitat de recursos sense precedents per a posar-los a l’abast dels Estats Membres per a polítiques de protecció de l’ocupació.

En l'àmbit econòmic, es van posar en marxa els fons Next Generation EU, un vertader “Pla Marshall” europeu que van comportar una acció tan transcendental com l’endeutament conjunt i solidari dels estats membres, per posar a disposició dels agents socials i la ciutadania, recursos per afavorir el desenvolupament de prioritats tan necessàries com la lluita contra el canvi climàtic, la transició digital o la inversió social.

Així, s’han anat establint les primeres passes de l’Europa social a través d’iniciatives com la Directiva sobre salaris mínims adequats comuns a la UE. Caldrà assolir un nou acord social que garanteixi la solidaritat entre generacions i creï oportunitats per a tothom, que se centri en l'ocupació i promogui millors condicions de vida i laborals, que generi oportunitats laborals decents per als joves, que inverteixi en una educació inclusiva i d'alta qualitat, en formació, capacitats i innovació, i que asseguri una protecció social adequada per a tothom.