La magnitud demogràfica dels municipis constitueix una primera regla de ruralitat, en la qual queda visible la relació directa que s’estableix entre rerepaís i ruralitat. Tot i que la mateixa Collserola i altres zones prou extenses de l’àmbit metropolità de Barcelona presenten unes condicions físiques que les emparenten amb la ruralitat, i des d’aquest punt de vista entren en algunes anàlisis de l’Atles, la seva dinàmica social i econòmica segueix uns camins molt diferents de la resta. Aquest fet i el mateix volum demogràfic i econòmic fa que l’àmbit metropolità no es tracti de manera específica, i en algunes anàlisis senzillament no es tracti. No gaire lluny d’aquestes dinàmiques “metropolitanes” es troben també bona part dels municipis costaners veïns i dels entorns immediats del Camp de Tarragona i Girona; per la seva major proximitat i relació amb entorns rurals, tindran una bona presència en l’Atles. Per la seva banda, els municipis més grans de la Catalunya interior formen part constitutiva també de la ruralitat, amb la qual es troben estretament vinculats, de manera que la seva observació és clau per entendre dinàmiques rurals específiques. Font: Padró municipal d’habitants 2020, Idescat. (*) S’han considerat a part els 118 municipis de Barcelona i el seu entorn metropolità, que conformen una unitat amb dinàmiques pròpies i absolutament contrastades amb les de la resta de Catalunya. La classificació utilitzada no respon a cap de les divisions administratives existents, sinó que obeeix estrictament criteris estadístics de base demogràfica i econòmica d’acord amb la tipologia establerta en l’Atles 2009.

El segment més present entre els municipis de Catalunya correspon als municipis més petits, els de menys de 500 habitants, 336 en conjunt. A mida que augmenta la magnitud del municipi la xifra va baixant: 250 municipis d’entre 500 i 1.999 habitants, 128 entre 2.000 i 4.999 habitants, 96 entre 5.000 i 24.999 habitants, 19 de més de 25.000 habitants. País de contrastos: d’una banda els 336 municipis de menys de 500 habitants suposen més del 35% dels municipis i de la superfície del país, però representen tot just l’1% de la seva població. Per altra part, Barcelona i municipis de l’entorn metropolità, que concentren el 12% dels municipis del país i el 7% de la seva extensió, sumen més del 64% de la població. Els municipis rurals, de menys de 5.000 habitants, ocupen ¾ parts del territori, però només hi viuen el 9,2% dels catalans. Font: Padró municipal d’habitants 2020, Idescat; i superfície municipal segons cartografia de l’ICGC.

En el quadre s’hi representa la pèrdua de pes continuada dels indicadors més convencionals de la ruralitat, els de la població resident i els ocupats a l’agricultura. La pèrdua es continua donant en el dia d’avui, tot i que en dades absolutes durant el segle XXI apareix un estancament, i fins i tot una recuperació de les xifres en els cicles més curts recents, pendents d’una confirmació estadística més contundent. Davant la pèrdua de pes relativa evident i irrefutable de la ruralitat, cal tenir present també la dada positiva d’un transvasament continuat de municipis petits cap als municipis de més densitat demogràfica i més habitants. Font: elaboració pròpia, a partir dels censos i padrons de població, la base de dades de l’Idescat i Pujadas, I. i Cabré, A (1982). “La població”. Reconeixement territorial de Catalunya. Vol 6. Barcelona: DPTOP. (*) En la sèrie històrica cal tenir en compte que al llarg del temps la creació i desaparició de municipis n’ha fet variar el còmput en el conjunt de Catalunya. En data 31 de desembre de 2020 n’eren 947. (**) Per als anys 2001 i 2008, s’utilitza la població ocupada agrària, que s’ha calculat per al 2008 a partir d’una estimació sobre la base de les dades censals del 2001 (l’enquesta de població activa dona una xifra d’ocupats superior). Per al 2020 s’ha emprat la mitjana de dades de les afiliacions a la Seguretat Social.