Mapa 1.1. La Catalunya interior expressió de la ruralitat

a magnitud demogràfica dels municipis constitueix una primera regla de ruralitat, en la qual queda visible la relació directa que s’estableix entre rerepaís i ruralitat. Tot i que la mateixa Collserola i altres zones prou extenses de l’àmbit metropolità de Barcelona presenten unes condicions físiques que les emparenten amb la ruralitat, i des d’aquest punt de vista entren en algunes anàlisis de l’Atles, la seva dinàmica social i econòmica segueix uns camins molt diferents de la resta. Aquest fet i el mateix volum demogràfic i econòmic fa que l’àmbit metropolità no es tracti de manera específica, i en algunes anàlisis senzillament no es tracti. No gaire lluny d’aquestes dinàmiques “metropolitanes” es troben també bona part dels municipis costaners veïns i dels entorns immediats del Camp de Tarragona i Girona; per la seva major proximitat i relació amb entorns rurals, tindran una bona presència en l’Atles. Per la seva banda, els municipis més grans de la Catalunya interior formen part constitutiva també de la ruralitat, amb la qual es troben estretament vinculats, de manera que la seva observació és clau per entendre dinàmiques rurals específiques. Font: Padró municipal d’habitants 2020, Idescat. (*) S’han considerat a part els 118 municipis de Barcelona i el seu entorn metropolità, que conformen una unitat amb dinàmiques pròpies i absolutament contrastades amb les de la resta de Catalunya. La classificació utilitzada no respon a cap de les divisions administratives existents, sinó que obeeix estrictament criteris estadístics de base demogràfica i econòmica d’acord amb la tipologia establerta en l’Atles 2009.