Ut consequat semper viverra nam. Viverra tellus in hac habitasse. Quis risus sed vulputate odio ut enim. Rhoncus urna neque viverra justo. Dui faucibus in ornare quam viverra orci sagittis. Neque egestas congue quisque egestas diam in. Volutpat consequat mauris nunc congue. Mi tempus imperdiet nulla malesuada pellentesque elit. Nulla aliquet porttitor lacus luctus accumsan tortor posuere ac. Dignissim enim sit amet venenatis urna cursus eget nunc.
Vel quam elementum pulvinar etiam non quam lacus suspendisse. Pellentesque sit amet porttitor eget. Tempor orci dapibus ultrices in iaculis nunc sed. Integer feugiat scelerisque varius morbi enim nunc faucibus. In nulla posuere sollicitudin aliquam ultrices sagittis orci. Nisl nisi scelerisque eu ultrices vitae auctor eu. Sapien nec sagittis aliquam malesuada bibendum arcu vitae. Vitae tempus quam pellentesque nec nam aliquam sem et. Vitae justo eget magna fermentum iaculis eu non diam phasellus. Gravida rutrum quisque non tellus orci ac auctor augue mauris.
L’observació de la ruralitat a través de l’Atles; temàtiques, referències territorials i fonts
D’acord amb aquest encaix, l’estudi-informe analitza variables que ja han estat treballades de manera incipient en els Atles de la nova ruralitat (2009, 2015), elaborats per la Fundació del Món Rural. Això significa tenir en compte unes determinades línies metodològiques i de treball:
Una ruralitat d’àmbit urbà. La població rural ja no viu relegada al seu nucli o municipi de residència, i la mobilitat de la població obliga a tenir en compte els desplaçaments entre pobles i ciutats, i situar les dinàmiques socials i econòmiques més generals en l’escala supramunicipal.
Les migracions i el creixement econòmic. Els treballs previs sobre el món rural ens indiquen que la seva dinàmica demogràfica i social es basa en la captació de nous residents, que depenen en bona part de l’evolució de l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.
Els serveis i el benestar a les àrees de feble densitat. La mobilitat no fa necessària la presència de llocs de treball en el lloc de residència, però sí que la residència requereix o es veu afavorida per la presència de determinats serveis mínims que es converteixen en indispensables als petits municipis o pobles. En aquest cas, les inferències del treball es basaran en la magnitud demogràfica dels mateixos municipis, sense entrar particularment en la informació sobre els indicadors de benestar, que requereix treballar i millorar les fonts d’informació primàries disponibles.
En l’anàlisi de l’evolució socioeconòmica ha de tenir una importància particular l’anàlisi del comportament dels municipis en relació amb dues variables o caracteritzacions tipològiques destacades.
Primer, la magnitud demogràfica dels mateixos municipis, que representa una primera aproximació indirecta al nivell de serveis i benestar que és capaç d’oferir un municipi.
Segon, la caracterització tipològica dels mateixos municipis en termes de rural-urbà, d’acord amb la tipologia establerta a l’Atles de la nova ruralitat (2015, pàgina 97). L’objectiu de coneixement i anàlisi de les àrees rurals obliga també a baixar a una escala local que es desplegarà a base de cartografia i anàlisis estadístiques. L’anàlisi local presenta alguns condicionaments metodològics importants que convé tenir presents.
El despoblament per davall de la divisió municipal. El risc de despoblament es conjuga en les masies i les petites comunitats locals o pobles, que en moltes àrees del territori no coincideixen amb els municipis. Altrament dit, un municipi no coincideix sempre amb un nucli rural i molts municipis tenen més d’un nucli habitat que pot presentar una situació sociodemogràfica ben particular. De la mateixa manera, l’hàbitat d’alguns municipis s’organitza en masies, que donen també unes situacions socials i econòmiques ben particulars.
El municipi com a referència documental obligada. Malgrat les circumstàncies anteriors, estudis i estadístiques arriben molt rarament per davall l’escala municipal. I encara la reduïda dimensió demogràfica de molts municipis obliga a la prudència en les quantificacions i a estimacions de tipus més indirecte i valoratives (possibles situacions crítiques municipals).
Perspectives locals versus perspectives comarcals. En la mesura que la mobilitat quotidiana i els canvis residencials vinculen els municipis d’una mateixa àrea de mercat, caldrà bastir les previsions generals a l’entorn d’aquests àmbits. Els més adaptats a la mobilitat real de la població són possiblement els sistemes urbans proposats en els plans territorials parcials, però aquests són una referència poc coneguda i sense cap traducció pràctica en l’àmbit administratiu, de manera que caldrà referir-se a la comarca com a unitat supramunicipal consistent.
La fiabilitat i versemblança dels indicadors municipals. D’entre la diversitat de fonts estadístiques existents a escala municipal, cal referir-se a aquelles que presenten un mínim de fiabilitat en la seva elaboració, que no són gaires i que condicionen el camp de recerca (la informació estadística de sectors econòmics i serveis municipals és molt deficient i es fa gairebé immanejable). Encara, una font bàsica i fiable com els censos i padrons perd versemblança quant a les situacions reals a mesura ens atansem a unitats estadístiques reduïdes, degut a la població empadronada que viu fora del municipi i a l’inrevés, així com a les múltiples situacions de residència temporal.
Mapa 0. Les unitats territorials de referència:
En el decurs de l’Atles, l’observació de les àrees rurals ens porta a analitzar les dades i estadístiques corresponents a diferents escales territorials destinades a copsar el que en diríem la realitat del món local, que ens serveix de guia per descobrir la ruralitat. Els municipis, 947 en el conjunt de Catalunya, constitueixen la unitat geogràfica local per excel·lència, com a unitat amb una autonomia local plenament reconeguda que constitueix la base de recol·lecta de bona part de la informació estadística. El municipi, tanmateix, presenta un detall, una diversitat i una dispersió que dificulten la comprensió de la informació per part dels lectors, a banda de les dificultats d’elaboració, contrastació i fiabilitat de les mateixes informacions municipals. Per això, els mapes i comentaris es refereixen sovint a les comarques, 42 unitats que no tenen la força administrativa dels municipis, però tenen també una delimitació territorial molt clara, responen a una certa organització humana del territori i permeten una comprensió més directa dels contrastos existents a escala del conjunt de Catalunya. La divisió municipal encara resulta massa detallada pel que fa a la significació de determinades variables estadístiques i caldrà recórrer a unitats territorials superiors, com són les 4 províncies provinents de l’organització aplicable a escala d’estat i els 8 àmbits del Pla territorial general, pràcticament coincidents amb les vegueries sorgides de la Llei 30/2010. Per altra banda, i donat que, quan parlem de la ruralitat, ens referim sovint als “pobles”, com a hàbitat característic de les àrees rurals, hauríem de tenir present que aquests s’haurien de situar per davall de l’escala municipal (hi ha molts municipis amb més d’un poble), i la unitat administrativa que més s’hi aproxima és, en aquest cas, les “entitats de població” que sorgeixen del Nomenclàtor. Malauradament, però, les entitats de població disposen d’una informació estadística molt reduïda i dubtosa i responen a uns criteris de delimitació erràtics i/o mal aplicats, de manera que només s’han utilitzat per a alguna variable molt determinada. Font: elaboració pròpia a partir de bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Share