L’activitat econòmica a les comarques interiors es comporta relativament millor que el que la demografia dona a entendre. Les crisis i les èpoques de gran creixement que han caracteritzat el que portem de segle XXI no presenten grans diferències entre unes comarques i unes altres, amb excepcions puntuals degudes a estructures econòmiques també singulars d’alguna comarca o de municipis que fiaven massa el seu pes econòmic sobre el sector de la construcció i les indústries relacionades, quan va arribar la crisi del 2008, o altres de més dependents de la indústria en la crisi recent de la COVID. Aquests contrastos es presenten més a escala municipal que no pas comarcal, donada l’estructura econòmica menys diversificada dels municipis i per la seva mateixa dimensió humana. Els mapes ens reflectiran precisament una pèrdua de llocs de treball superior als municipis petits, que cal situar en el procés de pèrdua demogràfica i envelliment que experimenten. I això no vol dir que els residents dels petits pobles i masies deixin de tenir oportunitats laborals, perquè la mobilitat facilita la consecució de feina a les capitals o municipis veïns. Al cap i a la fi, el que importa és la dinàmica econòmica de les mateixes comarques en conjunt, i és en l’observació d’aquesta escala territorial que cal fixar l’atenció de les observacions econòmiques i del mercat de treball.

No es pot perdre de vista que en la dinamització econòmica local juguen un paper fonamental les viles i ciutats que concentren bona part de la població i l’activitat i que ofereixen llocs de treball i serveis a les persones residents als pobles i masies dels encontorns. La força i el dinamisme d’aquestes viles i ciutats és fonamental per al conjunt de la ruralitat, i no només es basa en els projectes empresarials relacionats amb el sector agroalimentari, la generació d’energia, el sector forestal o altres activitats productives bàsiques. Hi juga un paper decisiu el desenvolupament dels comerços, la restauració, l’hoteleria i els serveis en general, tant de caràcter privat com públic. Representen, per altra part, activitats que no solament cobreixen les necessitats de la rodalia, sinó que tenen una capacitat de projecció més enllà, una potencialitat sovint poc explotada, com seria el cas dels comerços que venen productes reconeguts per la seva marca i qualitat, nous segments de venda comercial per Internet, residències per a col·lectius amb limitacions o necessitats específiques, ofertes formatives especialitzades i d’altres.

Les ciutats i viles rurals representen oportunitats especials per al desplegament del món dels serveis, però tampoc cal descartar la localització de determinades activitats en pobles i masies. El salt cap a les compres per Internet i el teletreball experimentat durant la pandèmia han posat al descobert possibilitats per a la implantació de noves activitats i residents en el medi rural.

No gaire diferents de les alternatives anteriors en l’àmbit dels serveis són les que es donen específicament en el turisme, que s’ha vist particularment perjudicat per la pandèmia. En aquest context es fa molt difícil entreveure l’evolució dels fluxos turístics a mitjà i llarg termini, per bé que sembla que el turisme de proximitat s’haurà de veure beneficiat de les limitacions a la mobilitat o de les preocupacions assumides per la població, fet que hauria de ser especialment favorable per al turisme a les àrees rurals. Altrament, i malgrat que els atractius i la freqüentació turística són molt diferents d’unes àrees rurals a unes altres i requereixen plantejaments adaptats a cada situació, el turisme a les àrees rurals no s’allunya, ni s’hauria probablement d’allunyar, de les instal·lacions petites i mitjanes de tracte pròxim i familiar, l’aprofitament dels diversos atractius patrimonials locals i nous projectes mesurats en l’escala, sense que la societat local hagi de renunciar a mantenir una sociabilitat i unes expressions culturals específiques i independents dels turistes.

La renovació i dinamisme de les àrees rurals requereix una aproximació, que no ha de variar gaire de les àrees metropolitanes, en la qual juguen un paper important les interrelacions amb els grans centres de creació, la captació d’activitats innovadores i la generació de projectes culturals propis que enriqueixen la vida en els entorns rurals i n’augmenten l’atractiu exterior. Diversificar l’economia, promoure la innovació de l’empresa rural, en especial la microempresa, i, en definitiva, incrementar la competitivitat del teixit empresarial de la ruralitat és també cabdal en el futur de les zones rurals. Tenir un territori que ofereixi oportunitats als seus habitants, actuals i potencials, és indispensable perquè la ruralitat sigui atractiva, de manera que persones de fora es plantegin desenvolupar-hi el seu projecte vital i professional. Per a l’existència d’un teixit socioeconòmic fort és important el relleu generacional de l’empresa rural no agrària, que també pateix l’impacte de l’envelliment poblacional i de la fuga de talent cap a les zones més poblades.

El manteniment d’unes comunitats locals vives i atractives també per a possibles nous habitants i per als turistes passa igualment per una expressió cultural local participativa i activa. Pot néixer i arrelar-se en els patrimonis materials o immaterials de la ruralitat, que a través de la història han acumulat un nombre extraordinari d’expressions que ofereixen un camp inacabable d’estudi i recuperació. I progressa, en qualsevol cas, amb la incorporació de les percepcions socials del moment i la participació creativa dels artistes, que permeten que el patrimoni es mantingui viu i generi noves confluències socials. Apareix, d’aquesta manera, un constituent fonamental d’una ruralitat culturalment rica i atractiva per als nous residents, que són l’esperança de revitalització.