Changes at "5. L’autonomia estratègica europea i la reforma institucional"

Aquestes crisis han fet palès la necessitat de desenvolupar l’autonomia estratègica europea. Millorant la capacitat de decidir i actuar de manera més autònoma, i reduint la dependència d’actors externs, com els Estats Units o la Xina. Alhora, la UE ha de seguir vetllant per estrènyer els lligams amb els països veïns de la ribera del Mediterrani i reforçar els vincles estratègics amb regions afins com Amèrica Llatina, i de gran importància com l’Àsia, cercant un punt d’equilibri propi en la confrontació entre els Estats Units i la Xina. Davant d’un món en transformació constant, cal que la governança dins de la UE sigui més efectiva per tal de millorar la capacitat de donar resposta als conflictes. Mentre la política exterior i de seguretat europea se segueixi decidint per unanimitat serà difícil poder prendre decisions àgils en assumptes complexos, i més quan existeix la voluntat pública i manifesta d’alguns Estats d’entorpir el procés d’integració europea i davant la possibilitat d’ampliar la Unió a més Estats.

A finals de l’any passat es va assolir un acord als principals elements dels cinc reglaments clau que reformaran a fons el marc jurídic de la UE sobre asil i migració. Després d’anys de divisió, s’ha aconseguit un acord per a un nou Pacte de Migració i Asil europeu. Aquest ha de reforçar la capacitat i recursos de la UE per fer front de manera conjunta al repte migratori sobre la base del principi de solidaritat, tant dins de la UE com a l’exterior, reduint la càrrega dels Estats de primera entrada en què es concentra la major part de la migració, oferint un tracte digne i de respecte als drets humans, seguretat, claredat i condicions dignes a les persones que arriben a la UE.